Pleniluni
Acceptat l'il.lusori parany,
anul.lo les certituds remotes de les ombres
i em deleeixo per disfresses de somnis,
sedejant el cos esquiu.
Captius l'espai i el temps, la mar nocturna i argentada
esdevé solellosa maragda de salabrors aquoses.
Et cenyeixo els flancs i els pàmpols fan solada, tardorals.
Els meus ulls assetgen a les aigües somortes
els teus asprejants refugis rectilinis
quan l'oracle lasciu vessa mel sobre el meu cos gebrat.
Amb el desig, reneix, errívol, l'intacte sentiment arcaic.
Zoraida Burgos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada