Soy rebelde

Yo soy rebelde 


porque el mundo me ha hecho así 


porque nadie me ha tratado con amor

porque nadie me ha querido nunca oir

(...)

Jeanette - Manuel Alejandro

El curiós incident del gos a mitjanit

(...)

Metàfora vol dir portar alguna cosa d’un lloc a un altre, fent servir una paraula amb un sentit que no es el seu. La paraula metàfora és una metàfora.

(...)

Mark Haddon

Sóc vertical

Però m'estimaria més ser horitzontal.

No sóc cap arbre amb les arrels dins la terra

xuclant minerals i amor matern

perquè cada març esponerosa brosti,

ni tinc la bellesa d'un jardí amb flors

que faci que m'emplenin d'ohs, i espectacularment em pintin

ignorant que aviat m'esfullaré.

Comparat amb mi, un arbre és immortal

i una tija en flor no és alta, però és més vistosa,

i d'un en voldria la longevitat i la gosadia de l'altra.

Aquesta nit, a la llum infinitesimal de les estrelles,

els arbres i les flors han estat escampant la seva fresca olor.

Em passejo entre ells però cap no se n'adona.

De vegades penso que quan dormo

dec assemblar-m'hi a la perfecció

-els pensaments abaltits.

Per a mi és més natural, ajaguda.

Aleshores el cel i jo conversem obertament,

i seré útil quan definitivament m'ajegui;

llavors els arbres sí que podran tocar-me, i les flors tindran

            temps per a mi

Silvia Plath

Te recuerdo Amanda

Te recuerdo Amanda
la calle mojada

corriendo a la fábrica

donde trabajaba Manuel.

La sonrisa ancha

la lluvia en el pelo

no importaba nada

ibas a encontrarte con él

con él, con él, con él

son cinco minutos


la vida es eterna


en cinco minutos


suena la sirena


de vuelta al trabajo

y tú caminando


lo iluminas todo


los cinco minutos


te hacen florecer.



Te recuerdo Amanda


la calle mojada


corriendo a la fábrica


donde trabajaba Manuel.


La sonrisa ancha


la lluvia en el pelo


no importaba nada


ibas a encontrarte

con él
con él, con él,

con él
que partió a la sierra


que nunca hizo daño


que partió a la sierra


y en cinco minutos


quedó destrozado


suena la sirena


de vuelta al trabajo


muchos no volvieron


tampoco Manuel.



Te recuerdo Amanda


la calle mojada


corriendo a la fábrica


donde trabajaba Manuel.

Víctor Jara

Ana María Matute

"Un niño no es un proyecto de hombre; un hombre es lo que queda del niño"

Ana María Matute

Waking life

"El pitjor error que pots cometre és pensar que estàs viu, quan realment estàs dormint a la sala d'espera de la vida."

Richard Linklater

On sóc? No ho sé

Joan Ponç

Extraterrestres

Que guai! que guai!,

quins extraterrestres més originals,

van amb motos d'aigua dins s'hiperespai

i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,

tenen ses antenes parabòliques,

i tarifa plana telefònica

perquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,

i berenen de pa bimbo amb tulipan,

monten una orgia piromusical

i s'exploten tots es genitals.

I hola què tal,

som es vostres amics de sa Terra,

un planeta de pols i de merda

d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,

jo he vengut a muntar es meu negoci:

un complexe de luxe de l'hòsti

per jugar a minigolf i a petanc.

Que guai! que guai!,

quins extraterrestres més originals,

van amb motos d'aigua dins s'hiperespai

i una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,

toquen flautes, toquen flaut,

el seu biorritme és samba-disco-dance

i una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,

som es vostres amics de sa Terra,

un planeta de pols i de merda

d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,

jo he vengut a muntar es meu negoci:

un complexe de luxe de l'hòsti

per jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,

som es vostres amics de sa Terra,

un planeta de pols i de merda

d'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,

jo he vengut a muntar es meu negoci:

un complexe de luxe de l'hòsti

per jugar a minigolf i a petanc.

Antonia Font - Joan Miquel Oliver

Shenzen

                                 




 


Guy Delisle

Inventari d’afectes perduts

Últim prec

(...)

estic atrapada entre el mai i el sempre.

Els extrems

                                               del temps

(...)

Sara Bailac

No te acabes nunca - Paula Bonet

                                           

                         No te acabes nunca

                         o por lo menos

                         por favor

                         no lo hagas antes que yo

                         Maria Leach

Territorial (fragment)

Sólo tengo este cuerpo. Estos ojos y esta voz.

Esta larga travesía de sueño cansada de morir.

Conservo el temor al atardecer.

No se comunica con nadie.

Por mi modo de andar

algo descubierto un poco esperando

cambio frecuentemente de parecer

conmigo no puedo vivir segura.

Habito un jardín de palabras

que han dejado de nombrarme

para nombrarla. No me atrevo

pero es necesario decirlo. Es un secreto.

En realidad somos dos.

Ahora debo inventar a la otra.

Blanca Wiethüchter

Ícar - Henri Matisse

Henri Matisse

Quan a la tela poso un verd, no vol dir que sigui herba, quan hi poso un blau no vol dir que sigui un cel ...

Henri Matisse

Fragments de cel - juny

El quarto dels trastos

Hi han colònies de polilles
als vestidets de la nena
hi han restaurants de carcoma
per les vigues i entre els mobles
i de tant en tant un raig de lluna
es farta de dormir fora
i entra dins la buhardilla
i el mocador blanc de seda
s'arrossega pel terra
s'espolsa les pindules
i mocades del cos
ningú sona el seu plor
ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta
coneixeré l'amor
que he passat per la vida
he passat per la història
sense pena ni glòria
el silenci de l'espelma
follant-se l'espalmatòria
l'armari del dormitori
que algo en sap d'amor i d'odi
i de tant en tant una oreneta
entra per un forat del sostre
posa un ou al niu i vola
voooooooooooola
una família d'orenetes
no ha emigrat de la buhardilla
una palangana de llauna
està en un racó arraconada
ja cap cul no se li acosta
cap sobaco s'hi perfuma
cap peu cansat s'hi remulla
palangana estàs parada
és el progés serà el xampú
la mort del sabó en pastilla
sobre d'ella la desgràcia
que l'oblit dels que ara es renten
en dutxes brillants i blanques
hi ha una ràdio en blanc i negre
somiant ser tele en colors
també hi ha un quadro un bodegó
el temps li ha podrit els fruits
per cert parlant de temps
hi ha un vell rellotge
sonarà la última hora
serà tard o serà d'hora
sobre un bagul un retrato
color sèpia d'un sargento
és l'avi de la família
soldat de cavalleria
morí sent heroi de guerra
però emmarcat dins aquest quadro
recluit a aquesta foto
aquí captiu a mi em fas pena
com t'ho has fet per caure tan baix
com únic record un retrato
avi tu també ets un trasto
hi ha una ardilla dissecada
crucificada a una branca
hi ha els crits d'una ratonera
vull sang vull destrossar rates
i de tant en tant un fil de vida
la iaia de la família
puja a fe'ls-hi una visita
obre una calaixera
es posa un vestit de núvia
i baaaaaaaaaaaaalla
vestida de núvia baaaaaaaaalla
i una nina li té envidia
sento el lament del clarinet
mort el seu clarinetista
música d'aigua de pluja
baixant per la tuberia
la cònica buhardilla
si silenciosa la pols vola
mansament vestint els trastos
i de tant en tant se senten
com borden els amos
allà baix tenen senyors
els amos viuen a sota
tenen culpa algunes coses
de tenir els amos que tenen
tenen culpa algunes coses
de ser objectes de ser trastos
traaaaaaaaaaaaaaaastos
els inquilinos del quarto dels trastos
els inquilinos del quarto dels trastos

Albert Pla

Promesa

Agafa aquest mot

Dona-li dues voltes entorn el cor

Una per a subjectar-lo

L'altra per a que no es deixi anar

Suzanne Vega

Quan érem divendres - Mere Road (Francisco Brines)

(...)

el secret de tot és fer-se el distret 

i no esperar mai res de ningú ni del nou dia

(...)

Àngels Gregori

Res és ara ni això - 30

L'endemà només va ser aquell dia més.

I sense adonar-nos-en

vam ocupar els llocs que tant repudiàvem,

canviàrem el nom als vicis antics,

aprenguérem a justificar-nos

David Caño

Todo flota - Frida

- Mamá, ¿cuál es la mano derecha?

- Con la que comes.

-¿Y cuando no tengo hambre?

Frida (4 anys)

Los combates cotidianos. Tantas pequeñas cosas

                                       Manu Larcenet

Vivir es fácil con los ojos cerrados

Todos necesitamos gritar "help!" algún día

David Trueba

La gatera

(...)

Aleshores se m'acosta. Aixeca un peu per superar la base daurada de la gatera i torna a aquest pis. M'agafa per les espatlles i em gira i em col.loca mirant la paret i amb el seu cos empeny el meu contra la paret. Tinc el cap girat a la dreta, amb la galta esquerra contra el blau, i m'aixeca els cabells amb força i em canta a l'orella: Jo ja sé que el que t'agrada, a tu, deixa'm fer. Té alè de nespra. M'aixeca el vestidet blanc i m'abaixa les calces només perquè hi càpiga la seva mà. Amb l'índex i el cor m'acaricia els llavis i els llavis es van humitejant més, i més, i em fica els dos dits endins, endins, mentre sento la seva polla imposant-se contra la corba felina de la meva esquena. Fica els dits i els treu amb una cadència minada de pauses i fica els dits i els treu i en treu el meu flux i corba els dits per abastar el meu clítoris i fa cercles, cercles, cercles sobre el meu clítoris mentre els pits se m'aixafen contra el mur de la gatera i fica els dits i els treu amb una cadència minada de pauses i de cops de llengua contra la meva galta dreta que s'allargassa i amb els dits fa cercles, cercles, cercles sobre el meu clítoris, i cercles, i cercles, i no defalleix i fa cercles cada cop més ràpids i més petits fins que faig tres crits que fan tremolar la paret de la gatera.

Així que em recupero em giro i fito els seus ulls i em trec les calces sense deixar de mirar-lo als ulls que són tan diferents. Deixo caure el vestidet i ja estava descalça i em miro el cos al mirall de la paret d'enfront i es gira a mirar-me el cos al mirall d'enfront i el veig al mirall i l'Arnau sembla un altre perquè és tan asimètric que dins el mirall és un altre. M'acosto a la seva imatge del mirall de la paret d'enfront i el llepo de dalt a baix. El torno a llepar de dalt a baix i tanco els ulls i, quan obro els ulls, ell ja no hi és. No hi ha l'Arnau dins el mirall, no hi ha l'Arnau dins la cambra.

Travesso la gatera. L'Arnau està estirat a les rajoles hidràuliques florides descordant-se la camisa. Txs, txs, txs, li faig, quiet! Ell s'atura i jo vinc a descordar-li la camisa a quatre potes i a mossegar-li els mugrons mentre ell sospira. Li arrenco la camisa. Li robo les sandàlies, els pantalons curts i els calçotets. Li fico la punta de la llengua dins el melic i faig voltes de llengua dins el seu melic. El llepo amb la llengua plana sobre el melic i baixo amb la llengua a la part inferior dels ossos dels malucs. Li aixeco els ous amb una mà i llepo a sota i als costats, entre les cuixes i els ous i el forat del cul. Em pren el cap i li trec les mans i li enganxo els braços al terra, sobre les flors modernistes. Li aixeco les cuixes i li llepo les cuixes per dins i li llepo entre les cuixes i els ous, i entre els ous i el forat del cul, una altra vegada i una altra. Li mossego les cuixes per dins i li mossego els inicis de les natges sota les cuixes. Li mossego la panxa, li mossego els mugrons, li mossego els llavis vermells i li llepo les parpelles desiguals. Situo les meves cuixes als dos costats de la seva cuixa esquerra i cavalco la seva cuixa esquerra. Cavalco. Cavalco. El meu genoll topa lleument amb els seu entrecuix, sota els seus ous, i ells té els ulls tancats i la boca oberta. Em moc avall, la seva ròtula es mou sota el meu clítoris i jo fico els dits entre les seves natges i acaricio la seva suor que fa olor de soja i després li llepo els ous i em fico un ou i l'altre ou dins la meva boca.

M'aixeco i encerclo els turmells de l'Arnau amb les mans i l'arrossego fins a la gatera. Passo només jo a l'altra banda i m'agenollo mentre ell s'aixeca encara a aquella banda i m'agafa el cap i li agafo la polla i me la fico a la boca i la moc amb la mà i la llepo, la llepo, la llepo, la llepo, i la sacsejo molt, molt, i ell m'agafa el cap amb força i el meu cony em regalima cuixa avall abans que ell no comenci a sospirar i dir: no aguanto dret, Raquel, no aguanto dret. S'endinsa a casa meva i s'estira sobre els dibuixos geomètrics del terra i encara de genolls m'ajupo corbant l'esquena de gata i segueixo llepant més, més, més, la moc amb la mà, moc la seva pell i llepo amb la llengua la punta, plana, en punta, i amb la punta de la seva polla em ressegueixo el llavi superior i l'Arnau diu: vull que em follis, Raquel, folla'm, va, tenim condons encara? però jo ja no puc parar, no puc parar, no hi ha qui em pari ara, jo no puc parar ara, ara no, Quela, no paris, ara no paris, eh?, no paris, segueix, segueix, sí, segueix, m'ordena l'Arnau, i la seva polla segura, tendra, dolça, dura, salada i descarada m'escup a la cara. Em separo d'ella i obro molt la boca i trec molt la llengua i amb les dues mans estenc la llet de l'Arnau per tota tota tota la meva cara, pel meu coll i pels meus pits.

Als quatre minuts penso i dic que crec que en queda algun a la tauleta de nit. M'aixeco del terra i surto. Hi vaig descalça i provo de no despertar la Tara en obrir el calaixet. Torno i em fico de nou a la cambra de la gatera, l'Arnau m'espera mirant el cel. Posa-me'l tu, Quela, que m'encanta que me'l posis tu, i folla'm ja, va folla'm ja. L'hi poso, me'l fico a dins, m'ajudo amb la mà i ell ajuda amb la seva. Me'l follo de genolls i m'agafa el cul amb força i li faig moure'l més ràpid. Girem l'un sobre l'altre i ja el tinc a sobre. Se'm folla i li agafo el cul amb força i li faig moure'l més ràpid. Em suplica: pica'm el cul. I jo obeeixo i el domino. Se'm folla agafant-me els turmells i apujant-me'ls i separant-me els turmells i surt de mi separant-me les cuixes i em llepa el clítoris amb la llengua plana i em llepa, em llepa, em llepa, i se'm separa i em mira de lluny, des d'allà dalt, i em fica aquells dos dits i els treu i els fica i els fica i els fica mentre amb el polze dibuixa encara cercles, més cercles, més, més cercles immensos sobre el meu clítoris però no em vull tornar a córrer ara i m'escapo rient i de quatre grapes gatejo fins al marc daurat i salto a l'altra cambra, m'enxampa d'un turmell i em deixo enxampar i me la fica altre cop, ara des del darrere, i sóc una gata en zel amb els seus dits de les mans ben oberts sobre les flors del terra entre naus espacials i ell és un coet interestel.lar i em sacseja, m'agafa per la cintura i em sacseja sobre la seva polla i passem així una estona, coet contra gata maula, i ell explota i tremolen les parets i la paret de la gatera i la gatera.

Cau com un pes mort amb el pit sobre la meva esquena, tots dos de bocaterrosa, i li dono una treva, però breu. I surto de sota seu com una sargantana i repto al seu voltant i em poso a sobre seu i m'obro de cames sobre les seves cames i li llepo el cul, li llepo les natges amb la llengua en punta i li llepo la suor i sec sobre les seves natges de poma perfecta i cavalco les seves natges a batzagades i mullo les seves natges i ell es gira sota meu i li cavalco el pit i li cavalco la boca, cavalco, cavalco, i ell treu la llengua i li cavalco la llengua i em menja i em mou el cap, mou el cap, mou el cap.

Quan caic rendida al seu costat, ell m'abraça.

Em vaig despertar al cap d'una mitja hora i, en obrir els ulls, l'Arnau em mirava des de la meva feminitat, assegut i emmarcat en daurat.

-Vine.

Vaig gatejar fins a travessar la gatera.

-Estira't al meu costat -em demanà-. Vine

I vaig ficar el musell a la seva aixella. I ell em gratava l caparró.

(...)

Muriel Villanueva i Perarnau

El Petit Príncep

“(…)

- Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- Tot el que és essencial és invisible als ulls – repetí el Petit Príncep per tal de recordar-se’n

- És el temps que has perdut per la teva rosa, que l’ha feta tan important.

- És el temps que he perdut per la meva rosa … - féu el Petit Príncep per tal de recordar-se’n.

- Els homes han oblidat aquesta veritat – digué la guineu – Però tu no l’oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa.

- Sóc responsable de la meva rosa … - repetí el Petit Príncep, per tal de recordar-se’n.

(…)”                                                             

Antoine de Saint-Exupéry

Em va agradar estimar-te ahir - Marta Bellvehi

El viatge d'hivern

(...)

- Per què parles en veu tan baixa?

- Perquè és tan bonic que per força ha de ser un secret

(...)

Amélie Nothomb

Kafka a la platja

(...)

- Vostè és una mica estrany, ¿no?

- Si. Ja m’ho diuen a vegades …

- A mi ja m’agrada la gent estranya. De qui no et pots fiar és de la gent que sembla normal i que fa con si dugués una vida ordenada.

(...)

Haruki Murakami

Travessant Fronteres - És clar

És ben clar que no he dit el que realment penso

(...)

Czeslaw Milosz

Reflexos - Pleniluni

Pleniluni

Acceptat l'il.lusori parany,

anul.lo les certituds remotes de les ombres

i em deleeixo per disfresses de somnis,

sedejant el cos esquiu.

Captius l'espai i el temps, la mar nocturna i argentada

esdevé solellosa maragda de salabrors aquoses.

Et cenyeixo els flancs i els pàmpols fan solada, tardorals.

Els meus ulls assetgen a les aigües somortes

els teus asprejants refugis rectilinis

quan l'oracle lasciu vessa mel sobre el meu cos gebrat.

Amb el desig, reneix, errívol, l'intacte sentiment arcaic.

Zoraida Burgos

Gat mirant els camps d'Asakusa (1857) Sèrie 100 famoses vistes d'Edo