Sóc algú
Sóc algú que no es sap més enllà del que veu a l’espill.
Sóc algú que no es sap més enllà del que veu a l’espill.
Amb uns ulls, amb un nas i
una boca que parla per mi.
Sóc algú que camina amb un
peu de sis dits i amb façana de pits xicotets.
Que ara riu i no vol, que
ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.
Vinc a ser el paper que ve a ser la disfressa del
cos,
La mentida que es creu quan algú s’enrecorda de mi.
Sóc el jo, que tu veus tan
tranquil, que s’agita per dins i no es gita de nit.
Que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.
Sóc algu que es presenta amb
aquesta carcassa que veus.
Amb un ulls i amb un nas i
una boca que parla de tu.
Sóc algú que té enmig de les
dents un forat perquè mai et dirà la veritat.
Que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.
Sóc algú que camina amb un peu de sis dits i amb façana de pits xicotets
Que té enmig de les dents un forat perquè mai et dirà la veritat.
Clara Andrés
https://www.facebook.com/pages/Clara-Andrés/243799349021610?fref=ts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada