dimecres, 31 de desembre del 2014

Dolor


Fes-te amic del dolor i no estaràs mai sol

Ken Chlouber (miner de Colorado i creador de la Leadville Trail 100)

dimarts, 30 de desembre del 2014

El sol no regresa


(...)

hoy los buenos recuerdos se caen por las escaleras
...
las nubes se van pero el sol no regresa

(...)

La Quinta Estación

diumenge, 28 de desembre del 2014

Superficial


"Es alto, moreno, ojos verdes, guapo y atractivo, sólo me falta probarlo en la cama, pero no te creas que soy superficial, a mi me gustan los hombres de verdad"

Conversa de carrer

dissabte, 27 de desembre del 2014

Esquerda


"S’esquerda i finalment es trenca el plat que em conté, el plat on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar el que sóc"

Gemma Gorga

divendres, 26 de desembre del 2014

Cuaderno de Nueva York


(...)

pero no sé si pasado o si futuro
(ya no estoy seguro de nada)
puede que aún no haya llegado
que no haya estado aquí jamás
que ni siquiera exista yo

José Hierro

dijous, 25 de desembre del 2014

L'impuls nerviós


L'impuls nerviós es propagava per l'organisme humà a una velocitat de cent vint-i-sis metres per segon

dimecres, 24 de desembre del 2014

Primavera, estiu, etcètera


(...)

Jo no en sóc gens, de supersticiosa, però avui no estic per desafiar les lleis de l'esoterisme.

(...)

Marta Rojals

dimarts, 23 de desembre del 2014

Eben


Mirar als ulls per saber si les seves paraules diuen el mateix que els seus ulls

Richard Kapuscinski

dilluns, 22 de desembre del 2014

De alguna manera


De alguna manera
tendré que olvidarte,
por mucho que quiera
no es fácil, ya sabes,
me faltan las fuerzas,
ha sido muy tarde
y nada más, y nada más,
apenas nada más.

Las noches te acercan
y enredas el aire,
mis labios se secan
e intento besarte.
Qué fría es la cera
de un beso de nadie
y nada más, y nada más,
apenas nada más.

Las horas de piedra
parecen cansarse
y el tiempo se peina
con gesto de amante.
De alguna manera
tendré que olvidarte
y nada más, y nada más,
apenas nada más.

Luis Eduardo Aute

diumenge, 21 de desembre del 2014

Canadà


(...)

Tanmateix, culpar els pares de les dificultats que tens a la vida no porta enlloc.

Richard Ford

dissabte, 20 de desembre del 2014

Deu oques blanques


(...)

la noia li va dirigir aquella mirada que només tenen les noies que es pensen que el món és seu tan sols per la felicitat que senten en aquell moment, una mirada que exigeix que li tornis el somriure i que et sentis com ella.

(...)

Gerbrand Bakker

divendres, 19 de desembre del 2014

Primavera, estiu, etcètera


(...)

Tinc la regla i estic planxada: aquest cos costarà, avui, d'engegar. Em dutxo en una ensabonada, m'insereixo un tampó regular, m'eixugo amb dos cops de tovallola i poso els cabells al vent de la marxa més alta de l'assecador, mentre em rento les dents i em calço les botes gairebé simultàniament. També em pinto una mica, que si la Fina em veu amb aquesta cara ja em farà el comentari, que ella es fixa en tot.

(...)

Marta Rojals

dijous, 18 de desembre del 2014

Capaços de fer l'impossible


En la mesura que siguem capaços de veure l'invisible, serem capaços de fer l'impossible.

Ernest Kahan

dimecres, 17 de desembre del 2014

La vida


La vida és del tot irreversible.
Mai més no podrem viure aquell instant.
Mai no podrem fer com si no hagués passat

Vicenç Villatoro

dilluns, 15 de desembre del 2014

Eva


Eva és la primera dona. No va nèixer d'un ventre sinó d'un caprici, un caprici del creador. És la seva vulva, la vulva de la dona anumbilical, que va sortir el primer cordó umbilical. Si he de fer cas de la Bíblia, també en van sortir altres cordons, amb un homenet o una doneta enganxats al final de cadascun. Els cossos dels homes no tenien continuació, eren completament inútils, mentre que del sexe de cada dona en sortia un altre cordó, amb una altra dona o un altre home al final de tot, i tot això, repetit milions i milions de vegades, s'ha transformat en un arbre immens, en un arbre format per l'infinit dels cossos, un arbre amb un brancam que toca el cel. I imagina't que aquest arbre gegantí està arrelat a la vulva d'una sola doneta, de la primera dona, de la pobra Eva anumbilical.

Milan Kundera

diumenge, 14 de desembre del 2014

Los huérfanos


"Desde el cielo, el cielo no existe, vivimos sin cielo, vivimos contra natura, somos una aberración, aberrantes no merecemos existir."

Jordi Carrión

dissabte, 13 de desembre del 2014

Exegesi del sermó


(...)

Els dies passen
i l'endemà no arriba mai

Màrius Sampere

divendres, 12 de desembre del 2014

Sonets a Orfeu


XXII

Som els qui empenyem.
Però el pas del temps
no el tingueu en res
en el que perdura.

Tot allò que es pressa
prest haurà passat;
sols el que roman
es el que inicia.

Nois, no malverseu
coratge a ser ràpids,
ni en l’intent de vol.

Tot és en repòs:
claredat i fosca,
el llibre i la flor

Rainer Maria Rilke
(versió Joan Vinyoli)

dimecres, 10 de desembre del 2014

Soy rebelde


Yo soy rebelde
porque el mundo me ha hecho así
porque nadie me ha tratado con amor 

porque nadie me ha querido nunca oir 

yo soy rebelde 

porque siempre sin razón
me negaron todo aquello que pedí
y me dieron solamente incomprensión 

Y quisiera ser como el niño aquel 

como el hombre aquel que es feliz 

y quisiera dar lo que hay en mi 

todo a cambio de una amistad 

y soñar, y vivir 

y olvidar el rencor 

y cantar, y reir 

y sentir solo amor 

Yo soy rebelde 

porque el mundo me ha hecho así 

porque nadie me ha tratado con amor 

porque nadie me ha querido nunca oir 

Y quisiera ser como el niño aquel 

como el hombre aquel que es feliz 

y quisiera dar lo que hay en mi 

todo a cambio de una amistad 

y soñar, y vivir
y olvidar el rencor 

y cantar, y reir 

y sentir solo amor.

Jeanette

dimarts, 9 de desembre del 2014

Quan ets jove


(...)

Quan ets jove vols fer tantes coses, et penses que tindràs temps de tot, i al final el temps et passa per davant, ziiiu, i tu et quedes amb cara d'imbècil ...

(...)

Marta Rojals

diumenge, 7 de desembre del 2014

Inmortal


(...)

Después de ti entendí, que el tiempo no hace amigos
que corto fue al amor y que largo el olvido.

(...)

La Oreja de Van Gogh

dissabte, 6 de desembre del 2014

No estoy triste


"Lo curioso es que no estoy triste pero la echo de menos"

Desde Berlin, tributo a Lou Reed

divendres, 5 de desembre del 2014

Comment te dire adieu?


Sous aucun prétexte je ne veux
Avoir de réflexes malheureux
Il faut que tu m'expliques un peu mieux
Comment te dire adieu

Mon coeur de silex vite prend feu
Ton coeur de pyrex résiste au feu
Je suis bien perplexe je ne veux
Me résoudre aux adieux

Je sais bien qu'un ex amour
N'a pas de chance ou si peu
Mais pour moi
Une explication vaudrait mieux

Sous aucun prétexte je ne veux
Devant toi surexposer mes yeux
Derrière un Kleenex je saurais mieux
Comment te dire adieu
Comment te dire adieu

Tu as mis à l'index
Nos nuits blanches
Nos matins gris-bleu
Mais pour moi
Une explication vaudrait mieux

Sous aucun prétexte je ne veux
Devant toi surexposer mes yeux
Derrière un Kleenex je saurais mieux
Comment te dire adieu
Comment te dire adieu
Comment te dire adieu

Françoise Hardy

dijous, 4 de desembre del 2014

Aire de Dylan


(...)

la lluvia parece estar llena de mensajes en algún código secreto y que buscamos en ella algo que no sabemos qué es, pero que se ha perdido

(...)

Enrique Vila-Matas

dimecres, 3 de desembre del 2014

101 - Incondicionals


Ara que es fa tard
em recordo.

De la infantesa
a l'últim sopar,
la ratlla seguida, cada dia
i també un dia més.

(...)

Màrius Sampere

dimarts, 2 de desembre del 2014

Saudade


Saudade

1/ Expresa un sentimiento afectivo primario, próximo a la melancolía, estimulado por la distancia temporal o espacial a algo amado y que implica el deseo de resolver esa distancia. A menudo conlleva el conocimiento reprimido de saber que aquello que se extraña quizás nunca volverá

2/ "Bem que se padece e mal de que se gosta" (Manuel de Melo, 1660)

dilluns, 1 de desembre del 2014

Ritme de ball


Quan un home es fa gran, la seva vida
depèn cada cop menys del pas i dels canvis
del temps. De vegades es fa fosc
de sobte enmig d'una abraçada
de dos al costat d'una finestra,
un estiu s'acaba enmig d'un amor, però
l'amor continua tardor enllà,
un home mor a mig parlar i les paraules
queden a banda i banda,
cau la mateixa pluja damunt de dos que s'acomiaden:
sobre el que se'n va i sobre el que es queda,
o un mateix pensament
es va covant al cap d'un home
que viatja a través de molts pobles, ciutats,
i països diferents.

Tot això té un estrany ritme de ball.
Però no sé qui el balla
ni qui el fa ballar.

Fa algun temps vaig trobar una vella fotografia
on una nena morta ja fa molt i jo
sèiem junts abraçats com ho fan els nens
contra un mur per on es despenja una perera:
un dels seus braços el recolza a la meva espatlla
i l'altre lliure l'estén ara des dels món dels morts
a mi.

I he entès que l'esperança dels morts és llur passat,
però Déu els l'ha pres i ja no el tenen.

Iehuda Amikhai

diumenge, 30 de novembre del 2014

El Poeta i la Poesia


"En un poeta la crisi és constant, és constant cercar el sentit de la vida i és constant demanar-se "Per què escric?", "He d'escriure?"… Perquè el poeta escriu per una necessitat vital, no per guanyar-se la vida."

Albert Roig

dissabte, 29 de novembre del 2014

El nuevo manual de poesía


                                     (Para Greg Orr y Greg Simon)

1. Quien comprenda un poema,
..............tendrá dificultades.
2. Quien viva con un poema,
..............morirá solo.
3. Quien viva con dos poemas,
.........engañará a uno.
4. Quien conciba un poema,
.........tendrá un hijo menos.
5. Quien conciba dos poemas,
.........tendrá dos hijos menos.
6. Quien se ponga una corona al escribir,
.........será descubierto.
7. Quien no se ponga una corona al escribir,
.........no despistará a nadie.
8. Quien se enoje con un poema,
.........será despreciado por los hombres.
9. Quien siga enojándose con un poema,
.........será despreciado por las mujeres.
10. Quien denuncie públicamente a la poesía,
.........se orinará en sus zapatos.
11. Quien trueque poesía por poder,
..........tendrá la mar de poder.
12. Quien alardee de sus poemas,
..........será pasto de necios.
13. Quien alardee de sus poemas y rumie con necios,
..........ya no escribirá más.
14. Quien niegue placer a sus poemas,
..........embotará su ingenio.
15. Quien ansíe reconocimiento por sus poemas,
..........será como un burro bajo el claro de luna.
16. Quien escriba un poema y elogie un poema ajeno,
..........tendrá una querida preciosa.
17. Quien escriba un poema y elogie mucho un poema ajeno,
..........espantará a su querida.
18. Quien reclame un poema ajeno,
..........tendrá su corazón dos veces.
19. Quien deje sus poemas al desamparo,
..........temerá a la muerte.
20. Quien tema a la muerte,
..........será salvado por sus poemas.
21. Quien no tema a la muerte,
..........será o tal vez no será salvado por sus poemas.
22. Quien termine un poema,
..........se bañará en la hueca estela de su pasión
..........y será besado por papel blanco.

Mark Strand