Era un matí. Era tardor. Havia sortit a passejar. Ja feia fred, però
feia sol, i al sol s'hi estava bé perquè escalfava.
M'havia llevat amb el cor encongit, però aquell sol me l'eixamplava, i a
cada passa se'm feia una mica més tou i content. Què deu tenir el sol, que
escalfa el cor, que és tan endins i amagat de mi mateixa?
Laia Noguera
