El primer lliri del corral va néixer
un dilluns qualsevol d'un hivern lent
sense polèmica, discretament:
va ser important tan sols per voler créixer,
i per la voluntat de ser present.
El segon lliri ja duia el teu nom,
desafiava un hivern inclement,
i era important tant pel quan com pel com.
Després vingueren lliris a balquena:
un és un ventre, l'altre és una esquena,
i entre tots sumen el teu esquelet.
Miro el corral, aquest espai estret:
i com més blanca es desplega la flor,
més absurda es torna la meva por
Sebastià
Alzamora