dilluns, 18 de febrer del 2019

Estimar els errors


Admetre els meus errors
és estimar els errors dels altres.

Laia Noguera

dijous, 14 de febrer del 2019

Les coses passen


Les coses passen de manera desordenada i totes alhora i amb el llenguatge construïm dics perquè la història vagi per on volem que vagi, tot i tenir la certesa que tard o d’hora, la vida es desbordarà

Irene Solà

dimarts, 12 de febrer del 2019

Evoluciono


"Evoluciono i això em fa d'esquerres i demòcrata"

Nicolás Sartorius

divendres, 8 de febrer del 2019

Trair-te


"Trair-te a tu mateix té un cost que carregaràs sempre"

Julio Manrique

dimecres, 16 de gener del 2019

Imaginando


Pongamos que yo puedo volver atrás 
Que puedo llevarte justo a ese lugar 
Donde decidí ya no habrá más 

Tuvimos que volver a empezar 

Pongamos que son las once menos diez 
Tú llevas el mismo traje y esta vez 
Yo no soy tan torpe y puedo ver 
Lo que estoy a punto de romper 

Repaso todos los detalle, 
No soy capaz de perdonarme 

Y me lo imagino una y otra vez 
Y vuelve a ser Mayo en el mismo café 
Son casi las once 
Y estoy sólo a un paso de perder 
Entonces me miras y lo puedo ver 
Sin ti no habrá forma de tenerse en pie 
Si sólo pudiera volver al instante en que fallé 


Pongamos que yo puedo volver atrás 
Allí todo gira exactamente igual 
Tú estabas sentada y sin hablar 
Los ojos cansados de esperar 

Pongamos que yo puedo retroceder 
Déjame que borre aquella noche y sólo quédate 
Que no puedo seguir en pie 

Repaso todos los detallas 
Deja que pueda perdonarme 

Y me lo imagino una y otra vez 
Y vuelve a ser Mayo en el mismo café 
Son casi las once 
Y yo estoy a punto de perder 
Entonces me miras y lo puedo ver 
Sin ti no habrá forma de tenerse en pie 
Si sólo pudiera volver al instante en que fallé


Sergio Dalma

diumenge, 11 de novembre del 2018

Per a tota la mort


(...)
Els moments que vàrem viure junts
secretament els mantindrem tots dos

Vicent Andrés Estellés

dissabte, 22 de setembre del 2018

Conte de Tardor


Era un matí. Era tardor. Havia sortit a passejar. Ja feia fred, però feia sol, i al sol s'hi estava bé perquè escalfava.
M'havia llevat amb el cor encongit, però aquell sol me l'eixamplava, i a cada passa se'm feia una mica més tou i content. Què deu tenir el sol, que escalfa el cor, que és tan endins i amagat de mi mateixa?

Laia Noguera